12 de octubre de 2012

Declaració de principis

"Inexplicable calma la que em transmets..." Canta la Beth en una de les seves cançons. De fet, és la que  sona just quan obres el blog. L'altre. En el què tants cops t'he escrit. I en el què tants cops penso continuar escribint sobre tu. 

No sé, com afrontar lo d'ahir. No sé, que ens depararà el futur. Però he confiat en tu. He optat per això i vull continuar fent-ho. Vull que estiguis al meu costat i em donis suport. Vull mirar-te als ulls i veure que estàs amb mi, que som forts i valents. Que les adversitats ens acosten i ens uneixen. 
Saps el que em fa feliç i el que no puc suportar. T'he parlat tants cops de l'amor i la fidelitat que crec que ja podria definir-la al diccionari, si calgués. No vull, que la por d'ara es transformi en desconfiança. No vull que el nostre adéu, vingui envoltat per aquest desafortunat esdeveniment d'ara. 

No sé, quan s'està preparat per deixar marxar a algú. Suposo que mai, sobretot si te l'has estimat amb tot el teu cor. Però sé, que ara no és el moment. El temps dirà quan hagi de ser. El temps ho esborra tot. No vull despertar-me demà i veure que una tonteria o un acte mal pensat en el seu moment, faci que no et despertis al meu costat. No vull que l'angoixa i l'impotència d'avui i potser la d'aquests dies que vindran ens mossegui  i es quedi a viure amb nosaltres. Sé que m'entens i tu tampoc vols. Sé que lluitaràs per mi. Si més no, vull que m'ho demostris. No de la manera que jo vull, sinó de la manera que et surti. Que estirem els dos d'aquesta corda anomenada futur. Que no pensem, en l'entorn, encara que sigui part de la nostra vida. Que pensem en nosaltres. I si ho fem, això no aconseguirà separar-nos. 

Que més que paraules, el que compten són els fets. I estic convençuda, que si tot és com ara; ens salvarem.

1 comentario:

  1. Vaja, no sé què serà "açò", què ha pogut passar (m'inquieta, però, que esmentes la fidelitat) o per què "ara no és el moment". Espere que et vaja bé, de la forma que siga, i que estigues preparada per al futur, siga el que siga... :-)

    atlantis2050.blogspot.com

    ResponderEliminar